Fa uns anys, televisió Sant Pere es va fer famosa a tota la comarca i fins i tot més lluny per les seves connexions via satèl·lit. A través de televisió Sant Pere es podien veure esports i pel·lícules eròtiques, a més d’alguns fets que passaven al poble.
L’any 1999 va canviar l’Ajuntament, i el nou que va sortir de les eleccions va voler donar-hi un altre enfoc.
Existien uns equipaments tècnics molt elementals, però l’Ajuntament va optar per tirar endavant el projecte i cridà a una colla de gent que inicialment se’n van fer càrrec.
En aquella primera fase, es va decidir que el nom que es donaria a la tele seria Sant Pere Televisió (SPTV), per tal de diferenciar-la de l’època anterior.
El personal va quedar distribuït així:
Joan Guix: coordinador general
Abel Vergés: locutor i editor
Emili Costa: redactor i cap de programa
Xevi Coll: informàtic
Cesc Serra: filmador i tècnic de muntatge
Irene Vaqué: locutora i cap de redacció
Joaquim Freixa: guionista
Enri Granados: instal·lador tècnic
El 24 de gener del 2000 tot estava a punt. La sala d’actes de la Caixa de Manlleu era plena de gent encuriosida.
Davant la camera i el públic assistent, Joan Guix i Irene Vaqué van explicar què seria SPTV.
Darrera la camera: Abel Vegés.
La sorpresa, connexió en directe amb l’estudi, on dues persones, Joaquim Freixa i Emili Costa (aquest últim tremolant de nervis) inauguraven les emissions.
Darrera de tot el tema tècnic, Enri Granados.
Què faríem sense ell!
De les dues antenes, un emissor, cables varis, un descodificador per rebre per satèl·lit i un instrument que mai s’ha sabut perquè servia, s’ha passat al material actual, que no és cap meravella, però que permet el funcionament de la televisió dos dies a la setmana en directe i un en diferit.
Des d’aquella primera emissió per la fira de Sant Sebastià, han passat moltes coses. Hi ha hagut gent que s’ha quedat pel camí i s’ha incorporat personal nou.
El salt qualitatiu es va fer a finals d’agost del 2000, quan l’Enri es va començar a posar pesat que volia muntar un karaoke a la piscina.
Després de molt insistir es va aconseguir muntar una festa que va durar unes tres hores, amb participació de més de 50 nens i nenes, amb proves i premis, i que es va emetre en directe.
També hi va haver un desplegament important a finals de setembre per a cobrir la Festa Major. El gran descobriment va ser l’intrèpid reporter de carrer Ernest Cubí, el terror de les nenes de menys de 20 anys, i el gendre que voldria les de més de 40.
I seguim funcionant. Retransmetem els plens de l’Ajuntament en directe, íntegres i també hem retransmès la missa del gall, l’arribada dels reis i la fira de Sant Sebastià d’aquest any, així com les conferències i xerrades que s’han fet a la sala dels casal de la gent gran.
Recentment hem incorporat dos corresponsals a Sant Vicenç de Torelló, en Josep Malo i la Montse Guillamon.
La feina és considerable, treure cinc minuts de TV comporta un gran esforç, però les ganes són moltes i l’ambient és molt agradable. Ens agradaria que vingués més gent a col·laborar amb nosaltres, però és imprescindible que sigui gent maca, que conservi el bon ambient i tingui ganes de fer coses.
I res més. Esperem que gaudiu de la visita a la nostra web.
Petons.